Durant tres mesos del curs 2009-10 un grup d'estudiants de la
Facultat de Belles Arts han dut a terme un projecte col·lectiu a
CosmoCaixa amb l'objectiu de pensar la ciència aplicant metodologies o
estratègies pròpies i des d'una perspectiva que la qüestiona.
El projecte està dividit en dues línies de treball diferents, Cavernes i Artzar.
Cavernes no és una crítica, sinó un canvi de mirada. Revisitem el
«Mite de la caverna» de Plató dins l'espai del museu de CosmoCaixa, un
espai on l'espectador entra cercant respostes, buscant la veritat,
sembrant així la paradoxa i l'antagònic. Aquestes respostes, però, no
són més que ombres que d'altres han trobat en la seva recerca per trobar
la certesa. Proposem una invitació a entrar a la caverna, buscant una
veritat inabastable. Un espai on regnen els mites de l'exactitud i
l'autenticitat científica i on et quedes a mig camí per trobar-la, ple
d'impediments i ombres.
Artzar són dues intervencions en els espais del museu que tracten el
concepte de l'atzar, entès com a eventualitat, circumstància, accident,
és a dir, com a cosa impredictible. Allò imprevist que queda exclòs en
les peces d'aquest museu científic, on tot està mesurat i calculat
perquè, mitjançant la interacció del visitant, pitjant un botó, es dugui
a terme el mateix ”experiment científic”, sempre de la mateixa manera.
Busquem que la intervenció del visitant sigui el motor principal. La
intervenció de centenars de participants en un mateix procés conformarà
un resultat altament orgànic i insospitat. L'oscil·lació del trànsit de
visitants constituirà un ”tot”, i el resultat serà altament atzarós.
