Biografia:
La seva família va viure i treballar a Choisy-le-Roi, als afores de París. El nom del seu pare es diu Louis Bourgeois i la seva mare Josefina. Ella té una germana, Henrietta, i un germà, Peter.
Els seus pares eren restauradors de tapissos antics, cosa que no va ser, segons ella, determinant en la seva carrera com a artista. No obstant això, a l'edat de deu anys ella va començar a ajudar els seus pares a dissenyar tapissos quan el dissenyador Richard Guino estava absent. Aquest va ser el seu primer contacte amb l'art: "Quan els meus pares em van demanar que reemplacés Richard Guino, això va donar dignitat al meu art. Això és tot el que demanava". Louise tenia la sensació de ser útil. De nena va descobrir que la seva jove mainadera anglesa era l'amant del seu pare i que la seva mare consentia la relació. Aquest descobriment la va marcar profundament.
Després d'obtenir la seva llicenciatura el 1932 al Lycée Fénelon,[2] va estudiar matemàtiques avançades a la Sorbona, especialitzant-se en geometria, amb l'esperança de trobar l'ordre i la lògica en la seva vida. Burgeois es va allunyar de les matemàtiques, massa acadèmica per al seu gust: "Per expressar les tensions insuportables de la família, calia que la meva ansietat treballés sobre formes que pogués canviar, destruir i reconstruir". Ella va començar a estudiar art a París, primer a l'Ecole des Beaux-Arts i després a moltes acadèmies, entre elles l'Acadèmia Ranson i l'Escola del Louvre. Va tenir com a professors artistes com Paul Colin, Cassandra o Fernand Léger.
El 1937, va conèixer a l'historiador d'art nord-americà Robert Goldwater. Es va casar i es va traslladar amb ell a Nova York l'any següent, on va residir al barri de Chelsea. Allà entra en contacte amb el centre dels surrealistes, molts dels quals havien sortit de França cap als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i va presentar la seva primera exposició individual el 1945. Va tenir tres fills: Michael(adoptat), Jean-Louis i Alain.
El 2009 va ser honrada pel National Women's Hall of Fame amb nou ciutadans dels EUA, com a reconeixement per haver marcat la història dels Estats Units. Va morir el 31 de maig de 2010 a l'edat de 98 anys.
Obra
Una de les escultures de Bourgeois amb forma d'aranya monumental a Ottawa.
Impulsada per una agudesa psicològica poc comú, Louise Bourgeois mai va deixar de tractar els temes universals: les relacions entre les persones, l'amor i la frustració entre amants o membres d'una família, l'erotisme. .. tot això amb la malícia, la ira o l'afecte. L'art, "garantia de salut mental", era el que li permetia de transformar els seus dimonis en aliats.
Des dels seus primers dibuixos, pintures i gravats, la seva obra gira entorn de la procreació, el naixement i la maternitat sota la forma de les done-casa, barrejant l'arquitectura i el cos, l'orgànic i els blocs geomètrics: bust amb casa de columnes a les espatlles, costelles en forma d'escales i portes. Però el fil de la seva obra és el fal·lus (el pare), que ella anomena "nena" i l'aranya (la mare).
Segons Louise Bourgeois, l'aranya representa la mare, "perquè la meva millor amiga va ser la meva mare, i ella va ser tan intel·ligent, pacient, neta, útil i raonable com una aranya".
L'aranya és el símbol dels tapissos que reparava la seva mare (com si fossin una teranyina) i tots els assumptes pertanyents als mateixos: agulles, fils.
A la dècada de 1950, les seves escultures tenen l'aspecte de tòtems sinuosos i suaus d'inspiració surrealista. En aquest moment, Louise Bourgeois pateix de nostàlgia, diu "estar de dol per França" i sentir un "caos total". Troba a faltar la seva família i amics i va començar a crear personatges sota la forma de tòtems de fusta; el tòtem, a l'estil americà, és una invitació a dibuixar la seva presència màgica, una veritable teràpia.
Com que va treballar fora de l'escena artística, va tenir poques exposicions personals fins que durant els anys 70 es va despertar un gran interès pels seus treballs. El desenvolupament de la seva obra va adquirir un gir completament nou. No només els temes latents fins ara -la feminitat, la sexualitat, la família, l'adolescència, la solitud- esdevenen omnipresents, sino que canvia completament la manera de tractar-los: amb escultures, instal·lacions fetes amb materials i objectes molt variats, de vegades personals. En 1982-1983, el MOMA dedica la primera exposició retrospectiva.
Burgeois impregna les seves obres, sobretot les escultures, de la vena psíquica sorgida dels seus traumes personals. Plenament conscient d'aquesta dimensió de la seva obra, està lluny de les representacions literals que caracteritza, en particular, el surrealisme en la seva relació amb l'inconscient, i va ser en aquest sentit que va obrir una nova via molt avantguardista dins de l'art contemporani. Les seves escultures monumentals d'aranyes, construccions oníriques, són un dels exemples més coneguts.
