divendres, 17 de maig del 2013

Fés una Oldenburg.


Escull un espai per exposar la teva primera escultura de grans dimensions a l'estil de Claes Oldenburg. Podeu agafar imatges de google, google street o bé de pròpies.

Aquí teniu alguns objectes de mostra. Podeu fer-los servir o agafar-ne de propis.

Un exemple d'una companya vostra:



Pintar les parets de l'institut.

Treball de Manuel Bayo, artista gironí, a partir d'un text de Julio Cortázar.

Mapping de telenoika.
Activitat:

Transforma les parets de l'institut a partir d'aquesta fotografia. Si cliqueu damunt de Veure exemples veureu diferents maneres de fer-ho. Recordeu treballar amb diverses capes i ajustar la imatge a la perspectiva de les parets.








 

dijous, 16 de maig del 2013

Retoc fotogràfic. Canviar la textura a un objecte

L'activitat consisteix en canviar la textura d'un objecte. Per fer-ho farem servir el Gimp.
Aviat penjaré un video tutorial de com fer-ho.
El que necessitem primer és la imatge d'un objecte del qual vulguem canviar la textura, i una altra de textura que vulguem donar-li. Podeu fer servir les mateixes imatges o cercar-ne de noves al google.
El cercador de Google és una gran eina per cercar imatges.

També spodeu visitar la web oficial de tutorials de Gimp.
Untitled from Marçal Oliver on Vimeo.

dimarts, 14 de maig del 2013

W. Kandinsky. EXPRESSIONISME ALEMANY. OPTATIVA 2 ESO

Kandinsky from Caesar Alvarez

Kandinsky va ser un artista que vivia molt intensament la música. 
Al sentir música veia formes i colors i a l'inversa.
Aquest és el treball que ens ocuparà les següents sessions.
HEM DE PINTAR LA MÚSICA.
Per això podreu portar els vostres reproductors per a treballar indivualment.




  
L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art, va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, essent els primers moviments de les anomenades “avantguardes històriques” artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà a diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle XIX els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista –l'“expressió”– enfront a la plasmació de la realitat –la “impressió”–.
L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. Entès d'aquesta forma, l'expressionisme és extrapolable a qualsevol època i espai geogràfic. Així, sovint s'ha qualificat d'expressionista l'obra de diversos autors com Matthias Grünewald, Pieter Brueghel el Vell, El Greco o Francisco de Goya. Alguns historiadors, per a distingir-lo, escriuen “expressionisme” –en minúscules– com a terme genèric i “Expressionisme” –en majúscules– per al moviment alemany.[1]
Amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics. Defensava la llibertat individual, la primacia de l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i la temàtica prohibida –allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat, a través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que cobraren una significació metafísica, obrint els sentits al món interior. Genuïna expressió de l'ànima alemanya, el seu caràcter existencialista, el seu anhel metafísic, la visió tràgica de l'ésser humà al món li van fer reflex d'aquesta concepció existencial tan nòrdica, tan alliberada al món de l'esperit, a la preocupació per la vida i la mort. Fidel reflex de les circumstàncies històriques en que es va desenvolupar, l'expressionisme revelà l'indret pessimista de la vida, l'angoixa existencial de l'individu, que a la societat moderna, industrialitzada, es veu alienat, aïllat. Així, mitjançant la distorsió de la realitat pretenien impactar a l'espectador, arribar al seu costat més emotiu.
L'expressionisme no fou un moviment homogeni, sinó de gran diversitat estilística: hi ha un expressionisme modernista (Munch), fauvista (Rouault), cubista i futurista (Die Brücke), surrealista (Klee), abstracte (Kandinski), etc. Tot i que el seu major centre de difusió es donà a Alemanya, també es percep en altres artistes europeus (Modigliani, Chagall, Soutine, Permeke) i americans (Orozco, Rivera, Siqueiros, Portinari). A Alemanya s'organitzà principalment entorn a dos grups: Die Brücke (fundat el 1905), i Der Blaue Reiter (fundat el 1911), encara que hi van haver alguns artistes no adscrits a cap grup. Després de la Primera Guerra Mundial aparegué l'anomenada Nova Objectivitat, que si bé sorgí com a rebuig a l'individualisme expressionista, defensant un caràcter més social de l'art, la seva distorsió formal i el seu colorit intens els va fer hereus directes de la primera generació expressionista.